Barnavasi

Barnavasi

El meu barri

Sant Gervasi de Cassoles

Sant Gervasi és des de fa uns 120 anys un barri de Barcelona, en ell hi viuen actualment més de 90.000 persones, la major part de les quals no tenen consciència clara de que viuen en un indret amb una història de més de 1.000 anys i que durant més de dos segles va tenir una vida municipal viva i reeixida, que es va oposar a l’annexió a Barcelona, com la major part dels altres pobles afectats, però un cop promulgada aquesta, va ser l’únic municipi en dipositar cabals positiu a la caixa de la ciutat.

Antecedents històrics

Hi han evidències escrites de l’existència de Sant Gervasi des de l’any 992, encara que una declaració jurada sobre el contingut d’unes escriptures de propietat que s’havien perdut l’any 985, sembla que requeriria estudiar-se de nou la preexistència d’un nucli poblacional a Sant Gervasi i sobre l’etimologia del mot Cassoles, doncs, en el document esmentat, escrit en llatí, també se situa el turó “in termino de Chasoles”, cognom de la casa del senyor feudal de l’època, en Pere de Montjuïc, senyor de Cassoles.

El nucli poblacional neix a l’entorn d’una antiga capella existent a la casa pairal de la família Montjuïc (a prop d’on avui és l’església de la Bonanova), amb advocació als sants màrtirs milanesos Gervasi i Protasi. No són sants  estranys entre el culte dels segles VI i XII, per tot el sud d’Europa, hi ha una proliferació de poblacions amb el nom de Gervais (Gervasi) o els seus derivats.

El terme de l’antic poble de Sant Gervasi s’estenia, com avui, al llarg de la serra de Collserola entre Sarrià i Gràcia. De fet, correspon al territori existent entre els turons de Modolell, de Monterols (121 m.) i el del Putget (181 m.), que formen part de la línia de serrats que travessa el Pla de Barcelona, paral·lela a la serra de Collserola i arribava per orient fins a la Travessera de Gràcia, que en aquells temps encara conservava el recorregut de l’Strada Francigena romana. La fesomia del territori era molt diferent de l’actual, l’orografia era força accidentada, tot el terme estava format per torrents i turons, els camins, amb forts pendents, travessaven barrancs que en ocasions eren impracticables.

Al segle XI es troben documentades diverses actes d’establiment en terres situades a Monterols, per tal que els establidors hi plantessin vinyes. S’ha d’esmentar que tot el terme parroquial de Sant Gervasi i, per tant, el del Turó de Monterols, eren terres “d’hort i vinyet” de la ciutat.

Com sembla lògic en un territori d’aquestes difícils característiques, la població era escassa i dispersa i dedicada a tasques agràries. Com tots el nuclis poblacionals del Pla de Barcelona, Sant Gervasi depenia jurisdiccionalment del Consell de Cent.

D’altra banda, el senyor de Cassoles va cedir un nou castell construït cap el 1408, Bellesguard, al darrer rei de la casa de Barcelona, el Rei Martí I, que va viure els darrers anys de la seva vida en aquest indret. Temps després, en el segle XVII, a l’antiga capella dels sants màrtirs Gervasi i Protasi va començar a venerar-ne a la Mare de Déu dels Afortunats o de la Bonanova, qui, amb el temps va eclipsar els germans milanesos.

El municipi

La imposició del decret de Nova Planta de l’any 1716 afavorí que el territori de l’antiga parròquia de Sant Gervasi esdevingués municipi autònom l’any 1727. Les comunicacions, però, així com les condicions per habitar el terme continuaren sent precàries. El 1789 l’aleshores rector de l’església dels Sants Gervasi i Protasi descrivia així el poble: “...la majoria de cases són enmig de boscos, camps i vinyes, els conreus són sobretot de secà, hi han 6 parelles de bous per llaurar la terra, es recull blat mescladís, ordi i mill. Molts tenen pous i dels horts recullen verdures, que amb l’aviram i algun conill baixen a vendre a Barcelona”.

La descripció anterior defineix el poble amb una economia essencialment agrària, sense cap centre important o agrupació de població. Carreras Candi, en el seu llibre sobre la ciutat de Barcelona de 1913, explica que “...junt a la parròquia, en 1830, hi formaven poblat cinc o sis cases”. És a partir de la meitat del segle XIX que la situació dóna un tomb i s’inicien obres per millorar les comunicacions i facilitar la urbanització del terme que permetés la construcció de torres i cases i l’arribada de nous veïns.

L’Ajuntament de Sant Gervasi començà el 1848 a eixamplar i arranjar els vells camins i el 1851 es compromet a “redreçar les aigües pluvials”. Aquest és un exemple, entre d’altres, d’una de les mesures que començà a emprendre el consistori, però, els nous carrers els urbanitzaven uns propietaris darrera altres, sense pla prèviament preconcebut pel Municipi.

El carrer “Major” 

L’actual carrer de Sant Gervasi de Cassoles fou considerat l’eix central del casc antic del poble, rebé el nom de carrer Major el 20 de gener de 1853. L’any 1844 es feien les reunions del consistori en una ruïnosa sala d’una antiga fonda, que es va tractar d’ampliar i, a l’hora, utilitzar com a presó. A finals de 1850 aquella fonda, que s’anomenava Hostal Vell, fou habilitada a més com a escola i habitatge del mestre.  A inicis de 1853, l’escorxador estava situat en el carrer Major i llençava totes les seves restes fecals al carrer, fet que generava una pudor insuportable. Davant d’aquest problema, el consistori decidí reconvertir l’escorxador en la Casa de la Vila i traslladar aquest a l’antic i malmès Hostal Vell. No fou fins al 1884 que es construí la nova Casa Consistorial i escorxador, situats entre el carrer Major i l’actual plaça de Joaquim Folguera. Tot el conjunt fou enderrocat i substituït, l’any 1964, pel Mercat de Sant Gervasi. L’antic camí es caracteritzava per tenir un pendent pronunciat a l’arribada de l’actual cruïlla del carrer del Bisbe Sivilla. L’any 1840 es va preveure arreglar tot el carrer però les queixes dels propietaris pel fort desnivell existent davant de Can Sivilla, va forçar al consistori decidís obrir l’any 1841 un expedient per rebaixar el nivell d’aquest tram de camí, fent-se efectiu l’any 1843. El carrer Major va prendre ràpidament una important rellevància social i comercial. El 5 de setembre de 1907 fou aprovat el canvi de nom del vial pel de carrer de Sant Gervasi i, a partir de 1927, en aprovar-se el nom del passeig de Sant Gervasi, va passar a anomenar-se Sant Gervasi de Cassoles.

El 1860, l’Ajuntament de Sant Gervasi va dividir el terme en tres districtes, alhora dividits en dos barris cadascun: el districte primer, de la Bonanova, amb els barris de Craywinckel i de Puig; el districte segon, de Lladó, dividit en els barris de Galvany i de Laforja; i el districte tercer, del Putget, amb els barris de Beltran i de Farró.

D’altra banda, la situació de bonança econòmica de Barcelona de l’època va aportar l’arribada de benestants barcelonins que compraven i reformaven masies o es construïen cases amb esplendorosos jardins on passar estades de llarga durada. Cercant una situació que els permetés una bona comunicació amb la ciutat, les primeres cases d’aquests barcelonins se situaven resseguint els antics camins de Sant Gervasi, com el que vorejava el Turó de Monterols, que procedia de Barcelona i arribava fins el carrer Major.

A partir de la meitat del segle XIX a tot el poble de Sant Gervasi es van construir cases, d’estiueig o per viure definitivament i a edificar blocs de pisos per cobrir la gran demanda existent. El 1890 s’urbanitzà el pg de la Bonanova i al seu pas s’aixecaren luxoses finques, Uns anys més tard va ser l’avinguda del Tibidabo, una dèria personal de l’afamat doctor Andreu.

El barri

Una gran part de les construccions modernistes. noucentistes o neoclàssiques d’aquesta època foren destruïdes entre els anys de la Guerra Civil i posteriors. Als anys 40 l’administració fou molt permissiva amb la substitució de les cases d’estiueig per grans blocs de pisos i, a més, en aquesta dècada també s’obrí la Ronda del mig, gairebé una autopista dins de la ciutat que, com si fos una frontera, partia en dos el barri. Anys més tard una altra autopista, la Ronda de Dalt, separava encara més Sant Gervasi de la muntanya.

No obstant això, Sant Gervasi s’ha conservat raonadament bé: encara queden jardins, edificis i torres modernistes, com les més de 30 edificacions de tots tipus que existeixen del prolífic arquitecte E. Sagnier.  Actualment, diverses associacions, com l’Associació de Veïns de St. Gervasi i la de Comerciants Barnavasi i d’altres, configuren la Comissió de Festes de Sant Gervasi, entitat que, a més de programar i portar a terme la Festa Major, vol recordar la història del nostre barri i retornar i refermar la personalitat que a Sant Gervasi li és pròpia.

D’altra banda en els darrers anys el barri de Sant Gervasi s’ha nodrit d’un estimable nombre de centres cívics, biblioteques, jardins i serveis de tot tipus, encara camí per recórrer, sens dubte, però, entre tots ho aconseguirem. L’antic poble és, doncs, avui dia, un barri socialment desenvolupat, amb serveis col·lectius i ben assortit de comerços, escoles, serveis de sanitat i més.

Sant Gervasi, és el meu barri!

Els nostres establiments

Clinica del Calçat
Clinica Dental Barenblit
Can Punyetes
Rosa Castells fotògrafa - CCR Imatge
O tu o Yo
Delicatessen Argentina Santaló
Gimkgo's - Centre Terapèutic
Carregant...
x
X